Els bons dies

Yo sé que nada está muy bien
Que es lo que todos creen
Todos menos nosotros
Quiero un salón y cien mil vasos
Y que nadie jamás abandone este lugar
— Mujeres, Rock y amistad

Un homenatge a l’amistat i als espais d’oci compartits, no com a simple festa sinó com a necessitat de refugi. Espais de llibertat on les identitats es relaxen i on només existeix l’ara. L’amistat entesa com a acte de resistència política i emocional davant d’un món incert i desesperançador, especialment per a una generació que ha crescut amb unes expectatives irreals. Perquè, què hi ha més revolucionari avui dia que invertir temps a gaudir amb els teus?

Els rostres que habiten aquestes imatges transcendeixen l’esfera privada; no són només records personals, sinó un arxiu de com vivim, estimem i pertanyem en aquesta vida moderna, utilitzant la fotografia com a eco dels bons dies i com a recordatori que, malgrat tot, ens tenim.

Aquest Santa Ritme, ampliarem aquest arxiu per guardar-lo per sempre.

[...] estará en internet nuestra amistad enmarcada.